POSEM-NOS EN FORMA!

ACTIVITAT 1

Aquesta activitat és per fer un petit recordatori d'alguns conceptes que ja tenim força assimilats:

* Quina cançó formen aquestes notes? L'escala de Do Major
* Com es diu el símbol que hi ha davant de les notes? La Clau de sol. Què ens indica? Les notes que hi ha dibuixades a continuació.
* Què falta al final de les notes? La doble línia divisòria.

* Quantes figures musicals hi ha?
* Fes una mica de memòria i pensa quins són els valors (quant valen) de les figures més grans: la quadrada, la rodona, la blanca, la negra i la corxera i els respectius silencis.

* T'enrecordes de les equivalències de l'escala? Aquí en pots fer un repàs.

* Una mica més complicat, has de fer memòria: On es trobaven els tons i semitons de l'escala de Do? Ara ja saps què vols dir, oi?

Per últim, les línies divisòries. Un petit repàs de com s'han de col·locar.
* T'enrecordes què són les línies divisòries o per a què serveixen?

ACTIVITAT 2

Preparem l'oïda i fem un dictat rítmic!

Per poder fer el dictat has de clicar sobre la imatge que et durà a la pàgina. Allà has d'escollir l'opció de: DICTATS RÍTMICS. Seguidament has d'escollir els ritmes que vulguis treballar (en el vostre cas sols la negra, el silenci de negra i les dues corxeres) i per últim escollir l'opció de dictat rítmic amb 8 pulsacions.

ACTIVITAT 3

Juga amb el teclat!

*Saps situar el Do?
*I el sol?
*Sabríes tocar l'escala?
*Intenta buscar alguna cançó que coneguis.
*Inventa't una cançó amb el piano. Pots utilitzar les tecles negres, les blanques o bé, totes dues.

LA DAMA D'ARAGÓ

La Dama d'Aragó instrumental:

Una cançó adient a l'estació...

"LA DAMA D'ARAGÓ"

La Dama d'Aragó és una de les cançons més antigues del cançoner popular català. Segons la tradició muntanyenca fou creada per un paraire o senyor del drap, aquell home que tenia com a ofici comprar i preparar la llana abans que fos convertida en draps. Aquesta cançó era patrimoni de la gent d’aquest vell ofici, avui perdut.

Cançó de "EL TIROLÈS"

El tirolès és una manera de cantar típica dels Alps tirolesos, on és anomenada iodler o dudler. Consisteix en una sèrie de frases melòdiques curtes, sempre de ritme ternari (compàs 3/4) i que es caracteritza per la transició ràpida del registre greu a l'agut i de la veu de pit al falset. A continuació teniu la partitura a dues veus. En el següent post la podeu escolar, amb les dues veus, si cliqueu el play.

EL TIROLÈS

EL CALDERÓ

El calderó és un simbol musical que indica un punt de repòs allargant, normalment, la duració de les figures a les que afecta. El director és el que indica quan es canta o toca la nota següent.

LA PULSACIÓ

Què és la pulsació?

El nom de pulsació suggereix la idea d'un batec regular. És la unitat de temps segons la qual s'estructura un discurs musical, independentment de ritmes, compassos i accents. Aquesta pot ser ràpida o lenta i, com el tic-tac d'un rellotge, sempre és igual.

A vegades, quan escoltem música, de manera inconscient marquem la pulsació amb el peu o la mà.

EL METRÒNOM

El metrònom és un aparell que es va començar a construir a principis del segle XIX i la seva funció és la de produir una pulsació regular. La pulsació pot ser auditiva, visual o tàctil.

El metrònom és emprat per molts músics, però musicalment parlant és una eina que ha aixecat moltes controvèrsies ja que la utilització d'aquest xoca amb l'expressivat que ha de mostrar el músic, en aquest aspecte el metrònom és un entrebanc a l'expressió. Així, hi ha ritmes com la samba que, si es volen interpretar correctament, no poden ser pulsats amb el ritme del metrònom. Per això hi ha músics que rebutgen totalment l'ús del metrònom.

Ara bé, quina aspecte positiu trobeu a la seva utilizació?

CANÇÓ DE EL LLADRE

Aquesta és la cançó del lladre, una tradicional catalana. Què la coneixeu?

Quan jo n'era petitet,
festejava i presumia,
espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia.
Adéu clavell morenet,
adéu estrella del dia.

Quin instrument és?

Sabeu de què és aquesta imatge?

És una imatge del mecanisme del piano. El piano és un instrument musical classificat com un instrument de corda percudida i el músic que toca el piano rep el nom de pianista.

El piano està compost per una caixa de ressonància molt gran i un teclat de 88 tecles (36 negres i 52 blanques), encara que pot variar segons el model i l'època.

Quan nosaltres premem una tecla s'acciona un mecanisme de martellets que colpegen les cordes d'acer que es troben dintre la caixa de ressonància, fent que aquestes emetin un so.

El piano també té uns pedals que serveixen per a modificar el so i varien segons si el piano és de cua o de paret. El piano de paret té el pedal d'aproximació, o també anomenat celeste, a la part esquerre i quan el premem el mecanisme apropa els martells a les cordes, per tant hi ha menys distància a l'hora de percudir així és que hi ha menys acceleració al prèmer la tecla i per tant es redueix el volum sonor.

El pedal central és la sortina, exclusiva per pianos verticals actuals i és la que substitueix al pedal tonal. Quan la premem s'interposa el fieltro entre els martells i les cordes i per tant es redueix enormement el so.

Per últim el pedal dret és el de resonància, l'únic que és comú als dos tipus de piano. Quan el premem llibera els apagadors de les cordes i permet que la nota continui sonant encara que haguem deixat de pulsar la tecla, afegint a més una gran quantitat d'harmònics d'altres cordes que vibren i augmentant, d'aquesta manera, el volum sonor, barrejant notes, acords i harmonies.

Johann Pachelbel

Aquest senyor de la foto és Johann Pachelbel.
Pachelbel va nèixer a Nuremberg al 1653 i va ser un compositor, organista i professor alemany del Barroc. És un dels músics més importants de la generació anterior a J.S. Bach.

De jove va demostrar unes habilitats musicals i acadèmiques excepcionals.i gràcies a això va exercir com a organista a diverses esglèsies des de ben jove. A Ratisbona també van quedar molt impressionats per les qualificacions acadèmiques i el seu nivell musical i li van permetre estudiar música amb Kaspar Prentz, un músic molt influenciat per compositors italians, i molt probablement és a través de Prentz que Pachelbel tingué coneixement de la música italiana del primer i mitjà Barroc.

El 1677 va ser nomenat organista de la cort ducal a Eisenach i allà va conèixer la família Bach. L'amistat de Pachelbel amb els Bach trobà continuïtat i es va convertir en el padrí de la filla de Johann Ambrosius, Johanna Juditha.

Pachelbel va viure a Erfurt durant dotze anys i aquí va consolidar la seva reputació com un dels principals compositors d'orgue alemanys. El contracte signat especificava que havia de compondre els preludis per als actes religiosos amb antelació, per evitar que s'improvisés durant el servei religiós. Les seves obligacions també incloïen el manteniment de l' orgue i, el més important, anualment la composició d'una obra gran per demostrar el seu progrés com compositor i organista.

La primera obra publicada per Pachelbel són un conjunt de variacions de coral anomenades Musicalische Sterbens-Gedancken (Pensaments Musicals sobre la Mort) ,influïdes evidentment pel drama familiar viscut.

Malauradament, el dia 3 de març de 1706 va morir a la seva ciutat natal.

Cànon de Pachelbel

Ara, podeu escoltar el cànon de Pachelbel.

Aquesta és la peça més coneguda de Pachelbel i una de les més famoses de la música barroca. La va escriure cap al 1680 i des de la seva composició s'han fet una gran varietat d'arranjaments per a tot tipus d'instruments i agrupacions musicals.

Originalment el Cànon anava seguit d'una Giga escrita en la mateixa tonalitat, però habitualment s'interpreta el cànon sol.

Què us ha semblat? Podeu deixar un comentari.

Sabeu quin instrument és el que hi ha entre els dos violins?

El matí de Peer Gynt

Qui és el senyor Peer Gynt?

Nocturn de Chopin

PIANO

Visca la música!

Benvinguts,

Gaudiu de la música!